Comença la temporada

Dos dies, només en queden dos, ens juguem les fases per estar a preferent o no estar-hi, portem ja dues setmanes molt dures entrenant, la cosa pinta prou bé, esperem que la cosa acabi bé, els xavals s’ho mereixen, així de clar, ja hem tingut la primera baixa, però la resta farà que ell s’hagi sentit part del grup, som un equip, som un club, som un de sol.

Els dies passen ràpid, els entrenaments costen, es fan cansats, però hi ha una resposta constant i això es mereix un premi, la victòria, no volem més d’un partit, això s’ha de sentenciar a la primera.

Com a jugador les coses són força diferents, em torbo força cansat, el físic no m’acaba de respondre com voldria, els genolls i els turmells fan de les seves, és un clàssic ja. Com a mínim ja tinc les tant esperades bambes verdes, i a més Jordan, una més per a la col·lecció, els pares s’han portat bé.

Aprofitant l’amic Jordan sempre ens ha deixat frases que passaran a l’història.

“Siempre he creído que si trabajas, los resultados vendrán solos. No hago las cosas a medias, porque sé que si lo hago entonces solo puedo esperar tener resultados a medias.”

Aprofitant que parlem de bàsquet i també hem citat la paraula clau, GENOLLS, avui corren rumors que Novica Velickovic pot recalar al Regal Barça, sincerament seria un fitxatge de luxe, grans moviment, bon llançament de totes distàncies, però un físic que no l’ha permès explotar com tocava, com tot feia pensar que ho faria, és una llàstima que el físic t’impedeixi arribar on hauries d’arribar. Novica ets molt gran, i si finalment  recales al Barça, aquí tindràs un gran valedor teu, no ser-ho seria de complet ignorant.

Aquí un bon anàlisi del company Daniel Barranquero sobre Nole, un dels que podria haver estat gran. Jo ho deixo amb això, un petit extret del mateix:

“Velickovic no era Kukoc. Velickovic era Velickovic. Y le daba para ser uno de los jugadores más prometedores de Europa cuando llegó a la ACB y uno de los jugadores más dominadores de la competición en aquella primera parte de la temporada 2009-10. Pero la escalera pareció quedarse sin peldaños y lo que en principio fue un bajón de juego, se convirtió en una temporada aciaga en la 2010-11, con toda la fe en sí mismo derramada por el suelo, ese que tocó de blanco mucho más que el propio cielo.”

I aquí una petita mostra que us agradarà si heu llegit el bon article.


22 puntos (5/5 T2, 4/7 T3), 5 rebotes, 2 asistencias, 1 robo y 22 de valoración. Simplement impressionant.

Anuncis

Quant a luffo12

Un petit espai d'un jove que busca expressar allò que li ve de gust tal i com raja.
Aquesta entrada s'ha publicat en Basket i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s